Recompensa després de la poda dels xiprers

Com cada any, la tanca de xiprer s' ha de retallar abans que no creixi massa i sigui realment una feinada acomodar-lo a les mides que demana l' ajuntament (!!). En acabat, una grata sorpresa. Després de molts intents, aquí tenim els meus primers "naan". Es tracta d' una mena de pa flexible que sol fer-se a la zona del Pakistan i l' India. Mai m' havia quedat flexible i tampoc m' havien surtit les bullofes d' aire tan grans.

La recepta, per qui ho vulgui provar:

• 250 de farina
• 110 d' aigua
• una cullaradeta de sal i una de sucre
• un rajolí d' oli
• mig dau de llevat (faig servir el de Mercadona)

Es barreja tot durant uns 10 minuts, afegint (molt poqueta) aigua si surt massa espès. Es deixa descansar una horeta, fins que es noti que ha pujat clarament. Després es tallen quatre trossos, es aixafen amb els punys i amb un corró se'ls dona forma de coca, deixant una mica de farina per què no s' enganxin. Quan ja es tenen tots quatre fets, es posa una paella gran al foc, fins que estigui ben calenta, sense oli ni res. Es deixa caure el primer pa i aproximadament al minut, li doneu la volta per que es faci de l' altra banda. Si ho feu bé, veureu que comencen a sortir bullofes d' aire que es van fent cada vegada més grans.

En teoria s' ha de fer en un forn, però és molt poc econòmic per només quatre pans. Amb la paella és més ràpid i, a més, no córres el risc de què el forn no sigui mai prou fort.

Jo l' he acompanyat d' un estofat i va de conya per a recollir tot el suquet.