Diuen que farà fred els propers dies, però jo no en tinc. Porto tot el dia enganxat per llegir les reaccions a les votacions per la independència a la premsa estrangera. Potser estem més a prop del que ens pensem i el proper curs podré plantar amb DNI català.
Fulla de roure, de la verda i de la fosca, enciam llarg, bledes de fulla groga i de penca ampla més unes 40 cebes. Els calçots ja són a terra i esperem que d' aquí a poques setmanes ja hagin sortit els famosos "brots verds". Les patates han de començar a grillar i quan ho facin, ja tenen els calaixos preparats.
Si algú amb influències llegeix això... em, fa més de dos mesos que no plou amb cara i ulls.
Ahir per la tarda vaig arrencar el que quedava de les tomateres. La part baixa de les plantes tenia un aspecte resec i les fulles estaven recargolades i plenes de taques. A la part d' adalt, les fulles eren normals, però els fruits ja no eren com els de la primera collita. Ara ja feia gaire bé un més que la majoria estaven tocats pels insectes i, si no, amb la part de sota tota afectada per una mena de pols negra que acabava fent mal bé tota la fruita. Vam decidir que tot i que teníem encara tomàquets per collir, era una pèrdua d' aigua i diners seguir regant-los. Des de la primera setmana d' agost, però, vaig plantar sis tomaqueres noves amb l' esperança que ens donin fruita durant la tardor.
També hem estat plantant els calçots, però hem fet curt i n' haurem de comprar més. Són al mateix lloc on l' any passat i espere que surtin tants i tan bons com els altres.
Des de què van començar a sortir les flors de les tomaqueres hem tingut cura de deixar només les mínimes i de tallar el màxim de branques. Al principi ho feiem de manera més o menys regulars, però després hem anat a cop d' impressió (collons, si això és una selva = agafa les tissores de podar!!). Una mica més tard del què potser ens esperàvem ha arribat la segona collita de tomàquets, que durant els propers dies estaran llestos per collir. Tot i que el mètode d' anar tallant branques i escapçar flors no és pas nou, ens vam animar a fer-ho després de llegir una entrada al bloc Picarona... i el seu hortet; i, com no, després de les recomanacions del programa de jardineria dels divendres a la BBC, gardener's world. Per cert, si algú que entengui l' anglès vol saber què s' ha de fer per rebre aquests canals de manera gratuïta podria tirar-li un cable (!).
Ja és el segon estiu que hem de patir les picades del mosquit tigre. És més petit que no pas els normals de tota la vida i tenen les típiques ratlles a l' abdòmen i a les potes. El que és especialment molest és que sigui actiu tant de dia com de nit, cosa que fa que hagi de soportar les seves picades mentre rego, netejo, cullo...
Ens pensàvem que teníem controlats tots els punts d' aigua on podien criar, però ens havíem deixat un de molt important. Al costat de la caseta de les eines, tapada per les enfiladises en un racó de difícil accés, hi ha un antic dipòsit per recollir aigua. A dintre només hi quedaven uns pocs centímetres de profunditat d' aigua, però suficient per què els mosquits hi tinguessin la seva "nursery" particular. L' hem tapada amb tela antimosquits.
Esperem que els adults acabin morint de vells.
O suïcida, si tenim en compte la calor que farà aquesta setmana: cebes, 50; enciams, 20. Primera collita d' esbergínies i de pebrots verds. Els tomàquets ara com ara estan esgotats de fruita madura, potser d' aquí una setmana en tornarem a tenir. Mentrestant, tirem de nevera. Les mongetes també han afluixat, però hi ha una segona tanda de plantes que tot just han de començar a entrar en flor en qualsevol moment.
Ah! També comencen els carbassons, després de tots els fracasos amb plançó per culpa de cargols i llimacs, resulta que els resultats venen dels plantats a mà.
Finalment: ja no reguem el troç dels girasols: el blat de moro estava esgotat, els girasols ja han madurat tots i no valia la pena seguir regant per recollir quatre enciams. Ara toca preparar-ho tot de nou per què és allà on aniran els calçots i només queden dues setmanes per plantar-los.
Tenia el bloc massa abandonat. En fi, som-hi:
Des del 28 de març fins el 14 d' abril han caigut 116,1 litres. Fa pensar que, si haguessim instal·lat un dipòsit d' aigües pluvials com cal, i tenint en compte que la teulada total de casa deu fer un 100 m2, s' haurien recollit 11.610 litres.
La pluja i la calor que ha vingut després ha fet que les granotes del llaguet comencessin a reproduïrse. Ahir, entre les herbes que toquen l' aigua, hi havia un saquet d' ous. Si tot va com l' any passat, les postes s' aniràn repetint durant un o dos mesos més. Qui no va tan bé és el gripau corredor. Segurament només en queda un i es passa les nits raucant com un posseït, tot i que problablement no té qui el senti.
Els planters ja estaven suficientment fets com per a fer el transplat el passat diumenge, l' únic dia de treba entre tanta pluja. Les carbasses de cabell d' àngel ja farà una setmana que estan al nou hortet. Mentrestant, seguim collint enciams, bledes i fabes, a part d' algunes vàines escarrancides de pèsols.
Per cert, les granotes no paren de cantar a la nit, i ara s' hi ha afegit el gripau corredor. Ho dic en singular per què crec que és l' últim que queda (encara recordo les pluges de l' any passat i la col·lecció d' aixafats que trobava cada matí a la carretera). Als solars que, gràcies a la crisi, encara estan sense edificar, s' hi han reproduït. Ahir pel matí es veien les tires d' ous i els capgrossos ja preparats per sortir-ne.
El condonyer que vam comprar l' any passat ha fet flors per primer cop. Pel que fa a l' hortet, seguim recollint fulles d' enciam i espinacs. També hem començat a recollir fabes i pèsols, molt poquets d' aquests últims per què les ventades van fer-nos mal bé les plantes. Malauradament, les pluges poden haver castigat les tomaqueres: cada vegada que plou tant, tarden setmanes en revifar-se. Els girasols, les carbasses i el blat de moro ja han germinat.
Segons el Servei Meteorològic de Catalunya han caigut 45,9 litres per metre quadrat des del 28 de març. Gràcies als canalons que vam instal·lar el gener i als dipòsits que hem reaprofitat, hem recollit més de 3.000 litres d' aigua. Hem buidat els 1000 litres del dipòsit blau per regar els ametllers i ara torna a estar plè. El dipòsit blanc, també de 1000 litres, estava a zero abans de les pluges. L' hem buidat per regar fruiters i ara torna a estar fins a dalt. El dipòsit petit estava connectat permanentment a la bassa, i la bomba ha anat treballant de tant en tant quan estava ple. El problema és que ara no volem fer servir l' aigua emmagatzemada per por a ofegar les arrels i no sabem què en farem de la que pugui caure fins el divendres.
El projecte de galliner ha estat abandonat durant els mesos més freds. Ara que ens hi hem tornat a posar per donar-li el toc final, ja estem pensant en què fer després: un forn de pa.
Els ingredients són ben fàcils d' aconseguir: fang, palla, fem, aigua, totxos refractaris i una superfície on instal·lar-lo. Les instruccions, abundantment il·lustrades, són en anglès i estàn disponibles a la http://handyprojects.blogspot.com/
Ja portem dos caps de setmana amb temperatures de primavera.
unt i avall.
Aprofitant el bon temps ja hem preparat els planters de:
Fa una setmana que estan sortint aquests bolets al marge de l' hort, a la zona més humida i ombrívola. A pocs centímetres comença una part que vam cobrir amb restes de la poda dels xiprers. Dic això per què el creixement de les múrgoles pot anar lligat a coníferes i, segons l' única guia que tinc per identificar bolets, el llibre de Caçadors de Bolets (RBA, La Magrana) pot veure's incrementat per agressions a la terra on creixen (incendis, moviment de les capes de la terra i d' altres agressions).
Al gra: això són una múrgoles?
Fa quatre anys que van caure dos totxos de la llar de foc. Des d' aquell no em pogut encendre un foc sense haver d' empassar-nos el fum. Ara bé, l' Aurora, aquest geni de les manualitats, aquesta profeta del DIY, aquesta llum que il·lumina la foscor (la de la llarc de foc apagada, entengui's), va decidir fa dos dies que posaria fi a la desgràcia.
Efectivament, després d' esperar prudentment que el ciment refractari s' aixugués, la llar de foc ha tirat sense deixar anar res de fum dintre de la casa.
Fa dues setmanes que vam començar a utilitzar les fustes que el meu pare ens va portar per fer els calaixos del nou hort. La primera impressió és que, al deixar passadissos entre els calaixos, estem perdent terra de cultiu. Tot i que sigui cert, l' avantatge que hi trobem és que quedarà tot molt més endreçat, cosa que havíem trobat a faltar a l' hort d' hivern (al final ja no sabíem què era passadís i què era caballó, especialment per què les bledes creixien a tot arreu!). Al centre hem deixat un requadre per flors, de manera 
que quedi més agradable a la vista. També en aquest sentit, l' Aurora va decidir de pintar les fustes.
I què hi hem plantat? De moment les patates, que van als quatre calaixos frontals, ben enfonsades i ja ben grillades. Les que han sobrat, que n' han sobrat moltes, han anat a parar a uns caballons que hem improvisat entre els fruiters. Sí, es nota que són improvisats i no encaixen amb el que hi ha al voltant, però en aquest cas ha primat voler provar sort amb uns caballons realment alts, amb una forta aportació de fem.
Veurem què passa.
Ens hem proposat començar a preparar la terra per l' hort de primavera. Malauradament això vol dir que hem de collir tot el que poguem abans, i en tenim massa com per a consumir-ho immediatament. Els porros no han estat res de l' altre món, com tampoc les cols llombardes o les de Brusel·les. Ara bé, de bledes ens en sobren. El primer que hem fet es collir-les, escaldar-les dos minuts, i congelar-les. L' enciam i els espinacs, no tan abundants, segurament ens els menjarem frescos.
Els calçots, els apis i alguns porros encara poden esperar, que els tenim en un altre tros.
Fa tres dies que es va obrir la primera flor de l' ametller gran. Ara ja n' hi ha vàries, en aquest i en d' altres arbres. Els que vam plantar per la Puríssima tenen els brots preparats. Els bròquils ara estan prou grans, però és una llàstima que en vam plantar tan pocs. Les fabes fa una setmana que van començar a florir i les cols de Brussel·les tot just comencen a tenir una mida acceptable.
La fortuna només ens fa lamentar que el vent ens hagi trencat les pesoleres i alguna plantes de fabes. També va fer malbé part de la xarxa que tenim per protegir l' hort dels ocells.
Aquest migdia, i seguint la inspiradora frase de l' Aurora: "I per què no mirem si ja podem fer una calçotada?", hem desenterrat 20 calçots. Al contrari que els de Nadal, que eren massa prims, aquests ja tenien la mida normal que es pot trobar a qualsevol mercat.
Un cop passats per la brassa, els calçots estaven deliciosos i tendres, amb aquell llagrimeig de caramel que denota que estan al punt. Mmmmm... què més es pot demanar.
La setmana passada va ser tan freda que les patateres se'ns han gelat. Per sort ja era hora d' arrencar-les i veure la collita. No n' han sortit gaires per què no les hem anat calçant, però una bona galleda sí. A més, han sortit molt dolces.
Twitter
Facebook
Flickr
RSS
