Sorpresa

El dissabte passat, com qui no vol la cosa, l' Aurora em diu: "Per cert, l' altre dia, obrint la porta per sortir cap a l' escola: endevina què hi havia?"

Senyals de primavera

Des de reis que vam tenir el primer narcís en floració, i ara ja estan la majoria en flor. També els ametllers fa una setmana que comencen a donar flors, i ara tot just comencen a estar al màxim de blanc.

Les cebes tendres ja estan llestes per recollir, així com els bròquils, dels quals només en queda un, el més petit.

En fi... ha estat plovent tant últimament que ara que sembla que farà bo haig de plantejar-me seriosament la nova temporada.

Despistada per la pluja

Aquesta cuca de llum caminava desorientada pel jardí. Fa massa fred per què hagi volgut sortir a buscar cargols, el seu menjar favorit. Segurament l' aigua ha entrat al seu amagatall d' hivern i ara en busqui un de nou. Aquí a Candragó ens agrada molt trobar-nos aquests insectes, així que l' hem deixada a la rocalla, tot esperant que s' hi trobi còmoda.

Per cert, des de Sant Esteve porten caiguts 49.1 litres per metre quadrat a Cunit (dades de www.meteo.cat).

Calçots de desembre

Els calçots que vam plantar el setembre estan força alts, però com es pot veure a la foto encara no són prou gruixuts. Diuen els entesos que són aquests precísament, els prims, els millors. De moment nosaltres només els hem caramelitzat al forn per tastar-los i, és clar, els falta l' aroma a fum propi de les calçotades tradicionals.

Potser el terra estigui massa compactat. Les pluges d' aquesta tardor, regulars i relativament abundants a Cunit, fan témer que les arrels acabin ofegades. O potser només són excuses.

Reproducció per esqueixos

Les margarides liles del jardí -no ens pregunteu el nom científic- són una planta molt agraïda. En primer lloc, necessiten molt poca aigua; en segon, es poden reproduir molt fàcilment; finalment, i tal i com s' aprecia a la foto que he fet aquest matí, poden florir en pràcticament qualsevol època de l' any.

Aquest matí he pogut dedicar una estona a aprofitar les branques que vaig podar ahir per la tarda. S' agafen aquelles que presentin brots, com a la foto. Es talla un esqueix d' uns cinc centímetres i es deixa lliure de brots, excepte de l' últim. Quan ja es tenen uns quants preparats, es posen en testos, preferentment allunyats del centre. Per tal d' evitar que s' evapori la humitat del terra, cal recobrir el planter amb grava fina.

Després només cal que continui la bonança d' aquests últims dies i esperar que puguin arrelar.