Twitter
Facebook
Flickr
RSSDes de què van començar a sortir les flors de les tomaqueres hem tingut cura de deixar només les mínimes i de tallar el màxim de branques. Al principi ho feiem de manera més o menys regulars, però després hem anat a cop d' impressió (collons, si això és una selva = agafa les tissores de podar!!). Una mica més tard del què potser ens esperàvem ha arribat la segona collita de tomàquets, que durant els propers dies estaran llestos per collir. Tot i que el mètode d' anar tallant branques i escapçar flors no és pas nou, ens vam animar a fer-ho després de llegir una entrada al bloc Picarona... i el seu hortet; i, com no, després de les recomanacions del programa de jardineria dels divendres a la BBC, gardener's world. Per cert, si algú que entengui l' anglès vol saber què s' ha de fer per rebre aquests canals de manera gratuïta podria tirar-li un cable (!).
Transplantada de blat de moro i girasols
Els planters ja estaven suficientment fets com per a fer el transplat el passat diumenge, l' únic dia de treba entre tanta pluja. Les carbasses de cabell d' àngel ja farà una setmana que estan al nou hortet. Mentrestant, seguim collint enciams, bledes i fabes, a part d' algunes vàines escarrancides de pèsols.
Per cert, les granotes no paren de cantar a la nit, i ara s' hi ha afegit el gripau corredor. Ho dic en singular per què crec que és l' últim que queda (encara recordo les pluges de l' any passat i la col·lecció d' aixafats que trobava cada matí a la carretera). Als solars que, gràcies a la crisi, encara estan sense edificar, s' hi han reproduït. Ahir pel matí es veien les tires d' ous i els capgrossos ja preparats per sortir-ne.
Primera calçotada
Aquest migdia, i seguint la inspiradora frase de l' Aurora: "I per què no mirem si ja podem fer una calçotada?", hem desenterrat 20 calçots. Al contrari que els de Nadal, que eren massa prims, aquests ja tenien la mida normal que es pot trobar a qualsevol mercat.
Un cop passats per la brassa, els calçots estaven deliciosos i tendres, amb aquell llagrimeig de caramel que denota que estan al punt. Mmmmm... què més es pot demanar.
Calçots de desembre
Els calçots que vam plantar el setembre estan força alts, però com es pot veure a la foto encara no són prou gruixuts. Diuen els entesos que són aquests precísament, els prims, els millors. De moment nosaltres només els hem caramelitzat al forn per tastar-los i, és clar, els falta l' aroma a fum propi de les calçotades tradicionals.
Potser el terra estigui massa compactat. Les pluges d' aquesta tardor, regulars i relativament abundants a Cunit, fan témer que les arrels acabin ofegades. O potser només són excuses.
Primeres patates
Les patates que vam plantar el setembre comencen a produir. El cap de setmana passat vam arrencar tres plantes i vam recollir unes 8 o 9, de mida mitjana o gran. Són poques i pensem que segurament hauríem de deixar-les més temps per què es fessin ben grosses.
Les vam tastar fent un plat improvisat:
- Gambes pelades saltejades amb all i julivert.
- Patates al vapor, per conservar-ne millor el gust.
- Crema de curry, sense espessir, amb llet de coco.
