Plantada d' enciams i cebes

Fulla de roure, de la verda i de la fosca, enciam llarg, bledes de fulla groga i de penca ampla més unes 40 cebes. Els calçots ja són a terra i esperem que d' aquí a poques setmanes ja hagin sortit els famosos "brots verds". Les patates han de començar a grillar i quan ho facin, ja tenen els calaixos preparats.



Si algú amb influències llegeix això... em, fa més de dos mesos que no plou amb cara i ulls.

S' han acabat els tomàquets i comencen els calçots

Ahir per la tarda vaig arrencar el que quedava de les tomateres. La part baixa de les plantes tenia un aspecte resec i les fulles estaven recargolades i plenes de taques. A la part d' adalt, les fulles eren normals, però els fruits ja no eren com els de la primera collita. Ara ja feia gaire bé un més que la majoria estaven tocats pels insectes i, si no, amb la part de sota tota afectada per una mena de pols negra que acabava fent mal bé tota la fruita. Vam decidir que tot i que teníem encara tomàquets per collir, era una pèrdua d' aigua i diners seguir regant-los. Des de la primera setmana d' agost, però, vaig plantar sis tomaqueres noves amb l' esperança que ens donin fruita durant la tardor.

També hem estat plantant els calçots, però hem fet curt i n' haurem de comprar més. Són al mateix lloc on l' any passat i espere que surtin tants i tan bons com els altres.

Primera calçotada

Aquest migdia, i seguint la inspiradora frase de l' Aurora: "I per què no mirem si ja podem fer una calçotada?", hem desenterrat 20 calçots. Al contrari que els de Nadal, que eren massa prims, aquests ja tenien la mida normal que es pot trobar a qualsevol mercat.

Un cop passats per la brassa, els calçots estaven deliciosos i tendres, amb aquell llagrimeig de caramel que denota que estan al punt. Mmmmm... què més es pot demanar.

Calçots de desembre

Els calçots que vam plantar el setembre estan força alts, però com es pot veure a la foto encara no són prou gruixuts. Diuen els entesos que són aquests precísament, els prims, els millors. De moment nosaltres només els hem caramelitzat al forn per tastar-los i, és clar, els falta l' aroma a fum propi de les calçotades tradicionals.

Potser el terra estigui massa compactat. Les pluges d' aquesta tardor, regulars i relativament abundants a Cunit, fan témer que les arrels acabin ofegades. O potser només són excuses.