Aquesta cuca de llum caminava desorientada pel jardí. Fa massa fred per què hagi volgut sortir a buscar cargols, el seu menjar favorit. Segurament l' aigua ha entrat al seu amagatall d' hivern i ara en busqui un de nou. Aquí a Candragó ens agrada molt trobar-nos aquests insectes, així que l' hem deixada a la rocalla, tot esperant que s' hi trobi còmoda.
Per cert, des de Sant Esteve porten caiguts 49.1 litres per metre quadrat a Cunit (dades de www.meteo.cat).
Despistada per la pluja
Calçots de desembre
Els calçots que vam plantar el setembre estan força alts, però com es pot veure a la foto encara no són prou gruixuts. Diuen els entesos que són aquests precísament, els prims, els millors. De moment nosaltres només els hem caramelitzat al forn per tastar-los i, és clar, els falta l' aroma a fum propi de les calçotades tradicionals.
Potser el terra estigui massa compactat. Les pluges d' aquesta tardor, regulars i relativament abundants a Cunit, fan témer que les arrels acabin ofegades. O potser només són excuses.
Reproducció per esqueixos
Les margarides liles del jardí -no ens pregunteu el nom científic- són una planta molt agraïda. En primer lloc, necessiten molt poca aigua; en segon, es poden reproduir molt fàcilment; finalment, i tal i com s' aprecia a la foto que he fet aquest matí, poden florir en pràcticament qualsevol època de l' any.
Aquest matí he pogut dedicar una estona a aprofitar les branques que vaig podar ahir per la tarda. S' agafen aquelles que presentin brots, com a la foto. Es talla un esqueix d' uns cinc centímetres i es deixa lliure de brots, excepte de l' últim. Quan ja es tenen uns quants preparats, es posen en testos, preferentment allunyats del centre. Per tal d' evitar que s' evapori la humitat del terra, cal recobrir el planter amb grava fina.
Després només cal que continui la bonança d' aquests últims dies i esperar que puguin arrelar.
Fira del Gall de Vilafranca
No em trepitgis!
Fa dues nits vam tenir l' agradable sorpresa d' observar un gripau corredor (epidalea calamita) al jardí de casa. Va estar a punt de ser trepitjat i, de fet, no l' hagués notat si no hagués estat per una mena de 'quac' apagat que va fer en esquivar-me.
La temperatura d' aquell vespre era de 9º C, cosa que contrasta amb el fred hivernal que havíme estat tenint durant les últimes setmanes.
El gripau de la foto és correspon a un exemplar fotografiat fa uns tres anys durant unes pluges de tardor a un kilometres d' aquí.
Primeres patates
Les patates que vam plantar el setembre comencen a produir. El cap de setmana passat vam arrencar tres plantes i vam recollir unes 8 o 9, de mida mitjana o gran. Són poques i pensem que segurament hauríem de deixar-les més temps per què es fessin ben grosses.
Les vam tastar fent un plat improvisat:
- Gambes pelades saltejades amb all i julivert.
- Patates al vapor, per conservar-ne millor el gust.
- Crema de curry, sense espessir, amb llet de coco.
Flors de desembre
Dues flors de desembre. El narcís ha estat l' únic primerenc, ja que els altres encara estan a la meitat del seu desenvolupament. El lliri blau també ha estat una excepció doncs, malgrat que les floracions de tardor siguin relativament freqüents, ha estat l' únic en florir dels molts que tenim repartits pel jardí.
Els narcissos són del dia 9 de desembre, i els lliris blaus d' una mica més tard, del 13.
Arbres plantats
Visita a la Fira de la Puríssima
Un dels nous costums que tenim des de fa uns quants anys és visitar la Fira de la Puríssima de Sant Boi. L' any passat ens vam endur uns quants arbres: 2 mandariners, 2 tarongers, un avellaner i un codony. D' aquests alguns han tingut més sort que els altres i han crescut... potser uns centímetres? Aquest any voldriem provar sort amb perers, pomeres, cireres, nesprers i, si en trobessim, arbres que no siguin fruiters.
L' enllaç a les activitats de la fira aquí.
Tindrem cols de Brusel·les
Cal llaurar la terra?
Interessant l' article que trobem a la pàgina de la 'National Vegetable Society' del Regne Unit. L' autor, Richard Griffin, explica quins són els inconvenients de llaurar la terra i proposa trencar amb aquesta tradició.
El text en anglès es troba seguint aquest enllaç. A continuació, una traducció al català retocada a partir de l' enginy de traducció de google.
"Ha passat algun dia d' hivern (o fins i tot més) trencant-se l' esquena tot llaurant la seva parcel·la de hortalisses? Si és així ja ha examinat si el llaurat, ja sigui individual o doble, és realment necessari i si val la pena tot el temps i l' esforç?
A favor del llaurat trobem dos justificacions. En primer lloc, s'argumenta que l'excavació ajuda a controlar les males herbes i, en segon lloc, que trenca el sòl i millora la seva estructura. És qüestionable, en la meva opinió, si qualsevol d'aquests objectius s' aconsegueixen a través de l'excavació.
Prengui la primera de les al · legacions, el control de males herbes. Si bé és cert que girar la terra enterra més les males herbes noves i establertes , també ho és que aporta a la superfície una gran quantitat de llavors disposades a germinar. El resultat final de l'excavació és probable que sigui considerablement més males herbes en el seu hort que quan vostè va començar. Per provar això intenti cavar una petita parcel·la de terra, deixant intacte el terra del costat. Sens dubte, el sòl més excavat és el que produeixe més males herbes. Fins aquí el primer argument!
Llaurar l' hort no vol dir necessàriament millorar l'estructura del sòl, bé. De fet, pot destruir el procés natural de formació estructural portat a terme per cucs de terra o per les arrels de les plantes a través dels anys. La terra que es llaura sovint té més probabilitats de compactar-se i de disminuir-ne la fertilitat. A més, a menys que vagi amb molta cura, també enterrarà la part superior fèrtil quan llauri.
És de tenir seny que, a menys que utilitzeu el mètode de bancals aixecats, la majoria de la terra treballada no queda pel cultiu d' hortalisses, si no freqüentment per fer de vies de pas o espai entre caballons.
L'alternativa anti-llaurament es basa en deixar que la naturadesenvolupi l'estructura del sòl. La plantació d' algunes hortalisses com ara els porros, les patates o naps contribuir a aquest procés. També ho fa l'addició d' humus compostat a la part superior dels bancals cada final de temporada. Això estimula l'activitat dels cucs de terra, s' acumula la qualitat i la fertilitat del sòl, evita l' aparició de males herbes i fomenta la conservació d' humitat.
Això no vol dir que no s' hagi de llaurar mai més. Les terres molt compactes, pesades o argiloses necessiten molt de temps per què el material orgànic en millori les condicions. Llaurar pot ajudar a millorar-les.
Fa cent anys era normal que cada any els jardiners fessin una llaurada doble per trencar la capa més dura. L' escriptor William Cobbett ja deia a "The English Gardener" (1829) que aquest mètode era "una operació absolutament indispensable per a la realització d'un bon jardí: llaurar a uns 60 cm de profunditat". Quants jardiners fan ara aquesta llaurada doble? Molts, però encara pitjor són els que ho fan cada any. La majoria d' aquests, crec, perden temps i, probablement, fent més mal que bé. L'enfocament anti-llaurament estalvia temps i energia i en conseqüència proporciona un sòl fèrtil i ben estructurat."
Galliner 'under construction'
Els dies s' escurcen i amb tota la feina de podar la tanca de xiprers, estem trobant difícil dedicar més temps al galliner portàtil.
De moment hem posat l' encadellat d' un dels dos costats i hem refermat l' estructura interna. La superfície de la part coberta està ja enllestida i fins i tot hem previst l' obertura per fixar-hi la rampa.
Manca fer l' encadellat del segon costat. Aquest ha de tenir una part fàcilment extraïble que permeti netejar l' interior còmodament.
El moment en què hi deixem les gallines sembla que es farà esperar una mica més del que ens havíem proposat. Serà el regal de reis?
Plantada de novembre tardà
Avui he anat als vivers de Can Pastor, al Creixell, i vet aquí el que toca plantar avui:
- 10 enciams meravella, que són els que millors resultats ens estan donant.
- 10 enciams fulla de roure.
- 10 enciams fulla de roure verda, una varietat d' un verd molt pàlid que no havia vist encara.
- 30 espinacs.
La recollida selectiva a Cunit
Davant de casa nostra tenim tres contenidors. Un per a materials no reciclables, l' altre per a brossa orgànica i l' altre per a restes de poda. I què hi podem trobar:
- Al de restes de poda: plàstics, garrafes, brossa en general...
- Al de brossa orgànica: plàstics, podes, restes de tallar la gespa, petits electrodomèstics...
- Al de materials no reciclables: plàstics, podes, garrafes, brossa, petits electrodomèstics...
- Al voltant dels contenidors, malgrat la normativa que ho prohibeix: mobles, fustes, restes de poda, palmeres a troços, restes de collita, grans electrodomèstics, monitors d' ordinador, metalls...
Suposo que tenint tot això en consideració no és tan greu que avui m' hagi trobat una garrafa de 10 litres d' oli vell de cotxe dins del de restes de poda, oi?
Galliner en marxa
L' Aurora s' hi va posar ahir al vespre i no ha parat. Ella ja el voldria acabat, però de moment, es quedarà així per avui ja què, probablement, hem fet curs d' encadellat (aprofitat de les reformes que fa l' Albert a Sants).
El disseny del galliner, transportable, per cert, sembla bastant estès per a petites quantitats de gallines. L' inspiració la vam treure del següent vídeo a youtube.
Matí de primavera
Algunes coses que et poden passar un matí de novembre amb temperatures de primavera:
- Menjar-nos dues maduixes despistades que han crescut a la tardor.
- Podar xiprer com uns desesperats.
- Posar-te a parlar en alemany amb la veïna suïssa.
- Escoltar consells de com plantar arbres.
- Rebutjar una oferta de feina per podar uns fruiters, es pensen que som professionals.
- Rebre una targeta, per si volem fer reformes a casa o per si -molt observador el senyor- volem acabar amb la tanca de xiprer i fer-la d' obra.
- Aprofitar l' oferiment d' un senyor que llançava a la brossa les plataneres que li han brotat al costat de la seva i, així, emportar-nos molt agraïts dos plantes d' aquesta mena. On les posarem.
- Acabar amb ganes de menjar, després de quatre hores de poda pràcticament ininterrumpuda.
Ja som dos més per la colla
Passar-nos el matí tallant tanca de xiprer havia de tenir alguna cosa positiva. Així ha estat. Un veí, de camí cap als contenidors que tenim davant de casa, ens ha ofert dos plataners. Ell en va comprar un fa pocs anys i, ara, cada tardor l' ha de poder i treure tots els fills que li surten. Nosaltres, agraïts. Ara queda pensar on els plantarem.
I últims dragons
Primera flor de pesol
Un puntet blanc solitari sobre un fons de xiprer (sic!). És la primera flor dels pèsols que vam plantar a finals de setembre. M' ha sorprès una mica per què crec recordar que l' any passat van començar a florir quan les tiges eren més altes.
(Aquesta només és una foto del google. Era massa fosc per fotografiar-la quan l' he vista)
Què estem cultivant?
A hores d' ara creixen a l' hortet:
- Cols llombardes
- Cols de Brusel·les
- Espigalls
- Cols de paperina
- Bledes grogues
- Bledes bordes
- Espinacs
- Enciams 'Maravella'
- Enciams negres de Reus.
- Escaroles
- Porros
- Cebes
- Calçots
- Àpis
- Maduixeres
- Pastanagues
- Patates
- Fabes
- Pèsols
Però només estem recollint bledes, enciams i branques d' api.
Sembla que les temperatures tornaran a baixar i que podria caure algun ruixat. Si finalment es compleix aquest pronòstic allargarem les ja dues setmanes sense regar.