Ahir vaig repicar els enciams a terra malgrat que no tenien encara la mida necessària. Sembla que hi ha uns quants llimacs i cargols que s'han crospit ja la meitat del que tenia plantat. Les cogombreres, en canvi, molt fortes i en qualsevol moment començaran a fer flors.
El vent que va acompanyar les pluges dels últims dies va aixecar el plàstic de l'hivernacle, exposant totes les plantes a la pluja. Vaig cometre l'error de no airejar prou l'interior quan ha sortit el sol i el problema que tinc ara és que hi ha tanta humitat quan es tanca l'hivernacle que les pobres carbassoneres estan cobertes d' oïdiu. Quina llàstima.
Els enciams que tot just estaven germinant van quedar aixafats per la forta pluja, però al menys veig que ara ja semblen saludables de nou. A veure què passa.
El gripau Jerry, així batejat pel meu fill i el seu amiguet de l'escola Izan, va fugir malgrat totes les mesures que vam prendre. El dia següent, al matí, mentre preparava l'esmorzar, el vaig veure al menjador de casa. Abans de deixar-lo anar al lloc on va ser trobat, vaig aprofitar per fer-li una foto. Es tracta, com és normal a Cunit, d'un gripau corredor (epidalea calamita), segurament mascle.
Vaig comprar llavors de dues varietats d'enciam resistents al fred fa només 6 dies. Ara ja han germinat pràcticament totes en un planter especial que guardo a l'hivernacle. No m'imaginava que tot fos tan ràpid, però sembla ser que l'hivernacle realment manté la calor.
En total, juntant la tempesta de llamps i trons d'ahir a la matinada, i els xàfecs més o menys intensos del dia d'ahir, em acumulat 47 l/m2, segons les dades de l'estació automàtica de Cunit. Ara vénen tres dies de descans amb molt de sol, però sembla que després torna a caure una altra de ben forta. Les plantes ho agrairan, però espero que tanta humitat no pudreixi els calçots.
Els enciams i els espinacs s'han vist beneficiats pel mes d'estiu de regal que ens ha tocat aquest any i ara estan a punt de collir. Els calçots, que vam plantar durant la segona setmana de septembre, ja han estat calçats i comencen a tornar a despuntar. Tenim també dues novetats: hem adaptat una construcció que volíem fer servir de galliner i ara és un petit hivernacle. A dins hi creixen dos plantes de carbassó que tot just ara comencen a fer flors. L'altra novetat és fer servir palla per evitar el naixement de les males herbes. Aquí en teniu un vídeo:
Aquest bloc parla de verdures i bitxos, però el missatge s' entén:
La idea és de l' Aurora: una quiche de calçots. Li ha quedat boníssima, per això penjo la recepta:
Recullo les observacions d' en Josep Miró: 108.8 litres en els últims 6 dies, concentrats sobre tot el dissabte passat i avui. Afortunadament, la pluja ha caigut de manera moderada i contínua, cosa que promet un inici genrós per tot el que planti en les properes setmanes. Per altra banda, també vol dir que les males herbes plantaran batalla només que faci una mica de calor.
Com cada any, la tanca de xiprer s' ha de retallar abans que no creixi massa i sigui realment una feinada acomodar-lo a les mides que demana l' ajuntament (!!). En acabat, una grata sorpresa. Després de molts intents, aquí tenim els meus primers "naan". Es tracta d' una mena de pa flexible que sol fer-se a la zona del Pakistan i l' India. Mai m' havia quedat flexible i tampoc m' havien surtit les bullofes d' aire tan grans.
La recepta, per qui ho vulgui provar:
He tornat a refer tot l' hortet per enèsima vegada. Ja ho sé, els calaixos de fusta anaven molt bé, ... en teoria. A la pràctica, era un pal haver de remoure la terra cada vegada que s' acabava una collita (estava massa dur, s' havia d' anar amb comte de no trencar la fusta...). Ara he guanyat més espai útil i he deixat la mida perfecta entre les parades per passar-hi el motocultor en cas d' invasió d' herbes, tot i que si us hi fixeu veureu que el camí d' algunes parts està farcit de canyes seques trinxades i compactades. Evitaran les herbes?
En el que queda més a la dreta, al final, he plantat llavors de pastanaga i de coriandre. Al davant queda el que vaig plantar l' hivern, de dreta a esquerra:
15 graus segons l' estació metereològica d' en Josep Miró, cosa que m' ha permès de fer aquestes fotos tot just després de dinar. Deixeu-me que us en presenti els protagonistes:
 |
| Aranya de jardí |
 |
| Borinot o xilocopa |
 |
| Cròcus |
 |
| Sargantana ibèrica |
El principi de gener ha estat molt calorós. Als pocs dies de començar l' any ja havien florit els bulbs d' hivern més primerencs, com els narcissos de flor petita. Excepcionalment, un lliri de Sant Joan ens ha regalat els seus colors blavosos.
A l' hort, els calçots segueixen creixent a bon ritme. De fet alguns ja es podrien collir amb una mida més que acceptable. Els pèsols, plantats els novembre, encara són esquifits, però no els espinacs, que ja he recollit més d' una vegada i que tornen a créixer si no els arrenques.
Pel que fa als animals, tres granotes em van sorprendre prenent el sol la segona setmana de gener, però amb les gelades dels últims dies el llaguet a tornat a la calma hivernal. Alguna sargantana escadussera s' ha deixat veure també a l' hora del migdia, quan feia més calor, però res més. Dels ocells, sí que hem tingut la visita del pitroig, fidel com sempre.
Twitter
Facebook
Flickr
RSS
