Plantada d' enciams i cebes

Fulla de roure, de la verda i de la fosca, enciam llarg, bledes de fulla groga i de penca ampla més unes 40 cebes. Els calçots ja són a terra i esperem que d' aquí a poques setmanes ja hagin sortit els famosos "brots verds". Les patates han de començar a grillar i quan ho facin, ja tenen els calaixos preparats.



Si algú amb influències llegeix això... em, fa més de dos mesos que no plou amb cara i ulls.

Primera meitat de l' hort de primavera-estiu

Fa dues setmanes que vam començar a utilitzar les fustes que el meu pare ens va portar per fer els calaixos del nou hort. La primera impressió és que, al deixar passadissos entre els calaixos, estem perdent terra de cultiu. Tot i que sigui cert, l' avantatge que hi trobem és que quedarà tot molt més endreçat, cosa que havíem trobat a faltar a l' hort d' hivern (al final ja no sabíem què era passadís i què era caballó, especialment per què les bledes creixien a tot arreu!). Al centre hem deixat un requadre per flors, de manera que quedi més agradable a la vista. També en aquest sentit, l' Aurora va decidir de pintar les fustes.



I què hi hem plantat? De moment les patates, que van als quatre calaixos frontals, ben enfonsades i ja ben grillades. Les que han sobrat, que n' han sobrat moltes, han anat a parar a uns caballons que hem improvisat entre els fruiters. Sí, es nota que són improvisats i no encaixen amb el que hi ha al voltant, però en aquest cas ha primat voler provar sort amb uns caballons realment alts, amb una forta aportació de fem.
Veurem què passa.

Primeres patates

Les patates que vam plantar el setembre comencen a produir. El cap de setmana passat vam arrencar tres plantes i vam recollir unes 8 o 9, de mida mitjana o gran. Són poques i pensem que segurament hauríem de deixar-les més temps per què es fessin ben grosses.

Les vam tastar fent un plat improvisat:

• Gambes pelades saltejades amb all i julivert.
• Patates al vapor, per conservar-ne millor el gust.
• Crema de curry, sense espessir, amb llet de coco.

El millor de tot era trinxar les patates al plat i menjar-t'ho tot barrejat. El gust de les patates era tan bo que no quedava emmascarat pel curry. De conya!