Recompensa després de la poda dels xiprers

Com cada any, la tanca de xiprer s' ha de retallar abans que no creixi massa i sigui realment una feinada acomodar-lo a les mides que demana l' ajuntament (!!). En acabat, una grata sorpresa. Després de molts intents, aquí tenim els meus primers "naan". Es tracta d' una mena de pa flexible que sol fer-se a la zona del Pakistan i l' India. Mai m' havia quedat flexible i tampoc m' havien surtit les bullofes d' aire tan grans.

La recepta, per qui ho vulgui provar:

• 250 de farina
• 110 d' aigua
• una cullaradeta de sal i una de sucre
• un rajolí d' oli
• mig dau de llevat (faig servir el de Mercadona)

Es barreja tot durant uns 10 minuts, afegint (molt poqueta) aigua si surt massa espès. Es deixa descansar una horeta, fins que es noti que ha pujat clarament. Després es tallen quatre trossos, es aixafen amb els punys i amb un corró se'ls dona forma de coca, deixant una mica de farina per què no s' enganxin. Quan ja es tenen tots quatre fets, es posa una paella gran al foc, fins que estigui ben calenta, sense oli ni res. Es deixa caure el primer pa i aproximadament al minut, li doneu la volta per que es faci de l' altra banda. Si ho feu bé, veureu que comencen a sortir bullofes d' aire que es van fent cada vegada més grans.

En teoria s' ha de fer en un forn, però és molt poc econòmic per només quatre pans. Amb la paella és més ràpid i, a més, no córres el risc de què el forn no sigui mai prou fort.

Jo l' he acompanyat d' un estofat i va de conya per a recollir tot el suquet.

Preparant la primavera

He tornat a refer tot l' hortet per enèsima vegada. Ja ho sé, els calaixos de fusta anaven molt bé, ... en teoria. A la pràctica, era un pal haver de remoure la terra cada vegada que s' acabava una collita (estava massa dur, s' havia d' anar amb comte de no trencar la fusta...). Ara he guanyat més espai útil i he deixat la mida perfecta entre les parades per passar-hi el motocultor en cas d' invasió d' herbes, tot i que si us hi fixeu veureu que el camí d' algunes parts està farcit de canyes seques trinxades i compactades. Evitaran les herbes?


En el que queda més a la dreta, al final,  he plantat llavors de pastanaga i de coriandre. Al davant queda el que vaig plantar l' hivern, de dreta a esquerra:

•  Espinacs
• Pèsols (només han crescut des de les darreres setmanes)
• Enciams de fulla fosca, negre de reus, julivert i cebes. L' hivernacle rudimentari, un fracàs.
• Ceba.

Solidaritat amb el País Valencià

15 graus

15 graus segons l' estació metereològica d' en Josep Miró, cosa que m' ha permès de fer aquestes fotos tot just després de dinar. Deixeu-me que us en presenti els protagonistes:

Aranya de jardí

Borinot o xilocopa

Cròcus

Sargantana ibèrica

• En primer lloc, els pol·linitzadors, com aquesta xilocopa (xylocopa violacea), també anomenada borinot. Es tracta d' una abella solitària que viu en forats a la fusta.
• En segon lloc, els pol·linitzats, com aquests cròcus de flors delicades i, malauradament, efímeres.
• En tercer lloc, els depredadors: les meves estimades sargantanes (podarcis hispanica), que aprofiten per escalfar-se sobre unes teules fosques, o l' aranya de jardí (araneus diadematus), que he tingut l' oportunitat de seguir durant tot l' hivern, glaçades incloses i tot!

Flors d' ametller

Primer les flors dels narcisos i després els ametllers. Ahir, vaig veure la primera flor tornant pel vespre. D' aquí a pocs dies podrem sentir-ne l' olor a tot arreu.

Gener, fred i calor

El principi de gener ha estat molt calorós. Als pocs dies de començar l' any ja havien florit els bulbs d' hivern més primerencs, com els narcissos de flor petita. Excepcionalment, un lliri de Sant Joan ens ha regalat els seus colors blavosos.
A l' hort, els calçots segueixen creixent a bon ritme. De fet alguns ja es podrien collir amb una mida més que acceptable. Els pèsols, plantats els novembre, encara són esquifits, però no els espinacs, que ja he recollit més d' una vegada i que tornen a créixer si no els arrenques.
Pel que fa als animals, tres granotes em van sorprendre prenent el sol la segona setmana de gener, però amb les gelades dels últims dies el llaguet a tornat a la calma hivernal. Alguna sargantana escadussera s' ha deixat veure també a l' hora del migdia, quan feia més calor, però res més. Dels ocells, sí que hem tingut la visita del pitroig, fidel com sempre.

Finals d' agost

Molt bona temporada de tomàquets, especialment els de la varietat royesti. No m' ha calgut ni sulfatar-los. Els híbrids no tant: quan es va acabar la primera gran tongada de tomàquets, vaig trobar que gaire bé tots començarien a sortir amb mildiu. Dels royesti n' he collit de més de mig kilo, cosa que mai m' havia passat en els cinc anys que portem a Candragó.

Pel que fa a les noves plantacions: fa una setmana, 20 enciams de fulla de roure i 10 bledes. I pel que fa a menjar a mesos vista: patates, on en els últims anys havíen anat els calçots; i els calçots? A una part nova, entre l' ametller i les oliveres: 10 kilos.

Fracasos de l' estiu: la part dedicada a les mongetes i el blat de moro. No he pogut estar per ells i han crescut dèbils i assedegats. 

Ous de granota!!

Avui he observat les primeres postes. Són un grup d' uns 30 ous i d' altres més petits enganxats a les plantes de l' aigua. Es dona el cas que ahir estaven particularment inspirades i es van passar tot el dia raucant de valent. Llàstima no haver-ho enregistrat.

Nova plantada

Varietats de tomàquet (10 de cada):

• Royesta
• Híbrid
• Tomacó

Pebrot verd (10)

Enciam 'meravella' (10)

Cebes de figueres (30)

Carbassó (5)

Preparant la terra

Hem aprofitat el dilluns de Pàsqua per preparar els calaixos i tenir-los a punt per transplantar tan bon punt compri els plaçons al Creixell. Només uns dies que no ha plogut i ja la primera capa estava compactada i reseca. Això sí, de seguida es troba la terra solta i molla gràcies a l' humit hivern que hem tingut.

Per cert, les millors cebes tendres des de què som a Cunit, amb diferència. Els calçots no tan grans com els de l' any passat, però molt bons. Portem dues calçotades ben generoses ja, i la resta de la collita la repartiré entre els companys de l' IES.