Florida dels ametllers i hortet d' hivern

Fa tres dies que es va obrir la primera flor de l' ametller gran. Ara ja n' hi ha vàries, en aquest i en d' altres arbres. Els que vam plantar per la Puríssima tenen els brots preparats. Els bròquils ara estan prou grans, però és una llàstima que en vam plantar tan pocs. Les fabes fa una setmana que van començar a florir i les cols de Brussel·les tot just comencen a tenir una mida acceptable.

Les destrosses del vent

La fortuna només ens fa lamentar que el vent ens hagi trencat les pesoleres i alguna plantes de fabes. També va fer malbé part de la xarxa que tenim per protegir l' hort dels ocells.

Primera calçotada

Aquest migdia, i seguint la inspiradora frase de l' Aurora: "I per què no mirem si ja podem fer una calçotada?", hem desenterrat 20 calçots. Al contrari que els de Nadal, que eren massa prims, aquests ja tenien la mida normal que es pot trobar a qualsevol mercat.

Un cop passats per la brassa, els calçots estaven deliciosos i tendres, amb aquell llagrimeig de caramel que denota que estan al punt. Mmmmm... què més es pot demanar.

Collita de patates

La setmana passada va ser tan freda que les patateres se'ns han gelat. Per sort ja era hora d' arrencar-les i veure la collita. No n' han sortit gaires per què no les hem anat calçant, però una bona galleda sí. A més, han sortit molt dolces.

Despistada per la pluja

Aquesta cuca de llum caminava desorientada pel jardí. Fa massa fred per què hagi volgut sortir a buscar cargols, el seu menjar favorit. Segurament l' aigua ha entrat al seu amagatall d' hivern i ara en busqui un de nou. Aquí a Candragó ens agrada molt trobar-nos aquests insectes, així que l' hem deixada a la rocalla, tot esperant que s' hi trobi còmoda.

Per cert, des de Sant Esteve porten caiguts 49.1 litres per metre quadrat a Cunit (dades de www.meteo.cat).

Calçots de desembre

Els calçots que vam plantar el setembre estan força alts, però com es pot veure a la foto encara no són prou gruixuts. Diuen els entesos que són aquests precísament, els prims, els millors. De moment nosaltres només els hem caramelitzat al forn per tastar-los i, és clar, els falta l' aroma a fum propi de les calçotades tradicionals.

Potser el terra estigui massa compactat. Les pluges d' aquesta tardor, regulars i relativament abundants a Cunit, fan témer que les arrels acabin ofegades. O potser només són excuses.

Bon Nadal a tothom!

Reproducció per esqueixos

Les margarides liles del jardí -no ens pregunteu el nom científic- són una planta molt agraïda. En primer lloc, necessiten molt poca aigua; en segon, es poden reproduir molt fàcilment; finalment, i tal i com s' aprecia a la foto que he fet aquest matí, poden florir en pràcticament qualsevol època de l' any.

Aquest matí he pogut dedicar una estona a aprofitar les branques que vaig podar ahir per la tarda. S' agafen aquelles que presentin brots, com a la foto. Es talla un esqueix d' uns cinc centímetres i es deixa lliure de brots, excepte de l' últim. Quan ja es tenen uns quants preparats, es posen en testos, preferentment allunyats del centre. Per tal d' evitar que s' evapori la humitat del terra, cal recobrir el planter amb grava fina.

Després només cal que continui la bonança d' aquests últims dies i esperar que puguin arrelar.

Fira del Gall de Vilafranca

Per reis sempre ens agrada fer un gall o un ànec i, des de que vivim a Cunit, anem a comprar-lo viu a la Fira del Gall de Vilafranca del Penedès. Enguany la novetat era que mirant els animals d' exposició no pensàvem en com els cuinarem, sinó en que ja és hora que ens decidim a acabar el galliner.

No em trepitgis!

Fa dues nits vam tenir l' agradable sorpresa d' observar un gripau corredor (epidalea calamita) al jardí de casa. Va estar a punt de ser trepitjat i, de fet, no l' hagués notat si no hagués estat per una mena de 'quac' apagat que va fer en esquivar-me.

La temperatura d' aquell vespre era de 9º C, cosa que contrasta amb el fred hivernal que havíme estat tenint durant les últimes setmanes.

El gripau de la foto és correspon a un exemplar fotografiat fa uns tres anys durant unes pluges de tardor a un kilometres d' aquí.