Bonança primaveral

2 comentaris

Els inicis de la primavera són, al meu parer, les millors 2 o3 setmanes de l' any. Els primers bulbs encara estan en flor, els lliris de Sant Josep comencen a obrir-se. Els ametllers van plens d' ametlles que només volen calor per a madurar i una mica més enllà, els perers es vesteixen de blanc, igual que el presseguer, que els porta una setmana d' avantatge.

Entre els animals, les merles busquen cucs a la terra estovada. Les sargantanes corren amunt i avall, i les granotes ja canten descarades sabent que cada dia ha de fer més calor. Hi ha papallones blanques, marrons i fins i tot la més maca de totes, la papallona rei, vola entre les flors.

Com reaprofitar el que ha quedat de la calçotada

0 comentaris

La idea és de l' Aurora: una quiche de calçots. Li ha quedat boníssima, per això penjo la recepta:

  • 1 massa de pasta brisa (es pot comprar o fer).
  • 200 ml de nata
  • 3 ous
  • 2 cullerades generoses de salsa romesco
  • Botifarra, tallada a trossos, en quantitat que no tapi els gustos dels altres ingredients.
  • 1 grapat de mongeta seca.
  • 6 calçots, ja pelats i trossejats. S' en poden posar més, si n' han sobrat més.
Poseu la pasta brisa en un motlle i punxeu amb una forquilla el fons. Introduïu al forn (200 graus) durant un quart d' hora. Mentrestant, bateu els ous amb una mica de sal. Afegiu-hi la nata líquida, la salsa romesco i els altres ingredients que us han sobrat de la calçotada. Tota quiche ha de comptar amb una mica de formatge ratllat, però recomanem que no n' hi poseu si realment voleu evocar el gust de la calçotada. Remeneu la barreja i aboqueu-la a la pasta quan aquesta ja sigui feta. Torneu la quiche al forn i deixeu que es faci durant uns 20 minuts o fins que la part superior quedi daurada.

108 litres!

2 comentaris

Recullo les observacions d' en Josep Miró: 108.8 litres en els últims 6 dies, concentrats sobre tot el dissabte passat i avui. Afortunadament, la pluja ha caigut de manera moderada i contínua, cosa que promet un inici genrós per tot el que planti en les properes setmanes. Per altra banda, també vol dir que les males herbes plantaran batalla només que faci una mica de calor.

Recompensa després de la poda dels xiprers

2 comentaris

Com cada any, la tanca de xiprer s' ha de retallar abans que no creixi massa i sigui realment una feinada acomodar-lo a les mides que demana l' ajuntament (!!). En acabat, una grata sorpresa. Després de molts intents, aquí tenim els meus primers "naan". Es tracta d' una mena de pa flexible que sol fer-se a la zona del Pakistan i l' India. Mai m' havia quedat flexible i tampoc m' havien surtit les bullofes d' aire tan grans.

La recepta, per qui ho vulgui provar:

  • 250 de farina
  • 110 d' aigua
  • una cullaradeta de sal i una de sucre
  • un rajolí d' oli
  • mig dau de llevat (faig servir el de Mercadona)

Es barreja tot durant uns 10 minuts, afegint (molt poqueta) aigua si surt massa espès. Es deixa descansar una horeta, fins que es noti que ha pujat clarament. Després es tallen quatre trossos, es aixafen amb els punys i amb un corró se'ls dona forma de coca, deixant una mica de farina per què no s' enganxin. Quan ja es tenen tots quatre fets, es posa una paella gran al foc, fins que estigui ben calenta, sense oli ni res. Es deixa caure el primer pa i aproximadament al minut, li doneu la volta per que es faci de l' altra banda. Si ho feu bé, veureu que comencen a sortir bullofes d' aire que es van fent cada vegada més grans.

En teoria s' ha de fer en un forn, però és molt poc econòmic per només quatre pans. Amb la paella és més ràpid i, a més, no córres el risc de què el forn no sigui mai prou fort.

Jo l' he acompanyat d' un estofat i va de conya per a recollir tot el suquet.



Preparant la primavera

0 comentaris

He tornat a refer tot l' hortet per enèsima vegada. Ja ho sé, els calaixos de fusta anaven molt bé, ... en teoria. A la pràctica, era un pal haver de remoure la terra cada vegada que s' acabava una collita (estava massa dur, s' havia d' anar amb comte de no trencar la fusta...). Ara he guanyat més espai útil i he deixat la mida perfecta entre les parades per passar-hi el motocultor en cas d' invasió d' herbes, tot i que si us hi fixeu veureu que el camí d' algunes parts està farcit de canyes seques trinxades i compactades. Evitaran les herbes?


En el que queda més a la dreta, al final,  he plantat llavors de pastanaga i de coriandre. Al davant queda el que vaig plantar l' hivern, de dreta a esquerra:

  •  Espinacs
  • Pèsols (només han crescut des de les darreres setmanes)
  • Enciams de fulla fosca, negre de reus, julivert i cebes. L' hivernacle rudimentari, un fracàs.
  • Ceba.