Twitter
Facebook
Flickr
RSSInteressant l' article que trobem a la pàgina de la 'National Vegetable Society' del Regne Unit. L' autor, Richard Griffin, explica quins són els inconvenients de llaurar la terra i proposa trencar amb aquesta tradició.
El text en anglès es troba seguint aquest enllaç. A continuació, una traducció al català retocada a partir de l' enginy de traducció de google.
"Ha passat algun dia d' hivern (o fins i tot més) trencant-se l' esquena tot llaurant la seva parcel·la de hortalisses? Si és així ja ha examinat si el llaurat, ja sigui individual o doble, és realment necessari i si val la pena tot el temps i l' esforç?
A favor del llaurat trobem dos justificacions. En primer lloc, s'argumenta que l'excavació ajuda a controlar les males herbes i, en segon lloc, que trenca el sòl i millora la seva estructura. És qüestionable, en la meva opinió, si qualsevol d'aquests objectius s' aconsegueixen a través de l'excavació.
Prengui la primera de les al · legacions, el control de males herbes. Si bé és cert que girar la terra enterra més les males herbes noves i establertes , també ho és que aporta a la superfície una gran quantitat de llavors disposades a germinar. El resultat final de l'excavació és probable que sigui considerablement més males herbes en el seu hort que quan vostè va començar. Per provar això intenti cavar una petita parcel·la de terra, deixant intacte el terra del costat. Sens dubte, el sòl més excavat és el que produeixe més males herbes. Fins aquí el primer argument!
Llaurar l' hort no vol dir necessàriament millorar l'estructura del sòl, bé. De fet, pot destruir el procés natural de formació estructural portat a terme per cucs de terra o per les arrels de les plantes a través dels anys. La terra que es llaura sovint té més probabilitats de compactar-se i de disminuir-ne la fertilitat. A més, a menys que vagi amb molta cura, també enterrarà la part superior fèrtil quan llauri.
És de tenir seny que, a menys que utilitzeu el mètode de bancals aixecats, la majoria de la terra treballada no queda pel cultiu d' hortalisses, si no freqüentment per fer de vies de pas o espai entre caballons.
L'alternativa anti-llaurament es basa en deixar que la naturadesenvolupi l'estructura del sòl. La plantació d' algunes hortalisses com ara els porros, les patates o naps contribuir a aquest procés. També ho fa l'addició d' humus compostat a la part superior dels bancals cada final de temporada. Això estimula l'activitat dels cucs de terra, s' acumula la qualitat i la fertilitat del sòl, evita l' aparició de males herbes i fomenta la conservació d' humitat.
Això no vol dir que no s' hagi de llaurar mai més. Les terres molt compactes, pesades o argiloses necessiten molt de temps per què el material orgànic en millori les condicions. Llaurar pot ajudar a millorar-les.
Fa cent anys era normal que cada any els jardiners fessin una llaurada doble per trencar la capa més dura. L' escriptor William Cobbett ja deia a "The English Gardener" (1829) que aquest mètode era "una operació absolutament indispensable per a la realització d'un bon jardí: llaurar a uns 60 cm de profunditat". Quants jardiners fan ara aquesta llaurada doble? Molts, però encara pitjor són els que ho fan cada any. La majoria d' aquests, crec, perden temps i, probablement, fent més mal que bé. L'enfocament anti-llaurament estalvia temps i energia i en conseqüència proporciona un sòl fèrtil i ben estructurat."
Focaccia !!!
Fa 5 anys
